lunes, 15 de julio de 2019

Akelarre y ROJO SOBRE NEGRO en el Celsius 232

Ya tenemos aquí el Celsius 232 y una servidora estará dándolo todo en la caseta de Apache Libros, desde el jueves 18 hasta el cierre del festival.

Además de dedicar ROJO SOBRE NEGRO, realizaré unas cuantas actividades brujiles junto a Gemma Solsona, Ana García Herráez y Greta Waterhouse, de VUELO DE BRUJAS.

https://celsius232.es/off-celsius/


lunes, 6 de mayo de 2019

ROJO SOBRE NEGRO en la Fira del Llibre de València


Ya de vuelta, quiero agradecer a Librería Pinazo y a su equipo, Apache Libros y a Susana, a la organización de la Fira del Llibre de València, y a tod@s los lector@s que habéis decidido entrar en Negro, por acompañarme este fin de semana.
¡ROJO SOBRE NEGRO y Carrie han arrasado! 



lunes, 25 de marzo de 2019

LA PLAYA SUBTERRÁNEA en Letras Encadenadas

La semana pasada, en el programa radiofónico 'Letras Encadenadas', charlando sobre el poemario LA PLAYA SUBTERRÁNEA (Ediciones Camelot).

Enlace: https://www.ivoox.com/33485074

martes, 12 de marzo de 2019

Ressenya ROJO SOBRE NEGRO a La Biblioteca del Kraken


(...)

Isabel del Río ha tornat a publicar (aquest cop amb Apache Libros) una novel·la magníficament editada, amb la ja tradicional combinació de pàgines blanques i negres (aquí, a més, amb un doble missatge) i amb il·lustracions als marges de la mà de Jenni Conde. Vaja, que la presentació no podia ser més excel·lent. A l’autora li agrada cuidar aquest aspecte de les seves obres i aquest cop ha tornat a demostrar que hi ha una gran feina darrera. Dejà vu, com deia.

Fa massa anys que vaig llegir La casa de la Torre i La casa del Torreon II, dues novel·les que comparteixen univers... amb aquesta. No, no és imprescindible haver-les llegit abans, no hi ha cap problema al respecte; de fet la meva memòria no és capaç de recordar els detalls d’aquelles aventures i he gaudit igual de la present obra. Però he tornat a tenir la sensació que – deixant de banda les picades d’ullet a aquells universos- l’autora torna a jugar amb els mateixos paràmetres i elements de les esmentades obres passades: El món fantàstic, oníric quasi, que existeix amagat, al voltant nostre i al qual la nostra protagonista hi pot accedir. Es clar que llavors també entra en un món de foscor i neguit (representat físicament aquí amb les pàgines negres).

Carrie és una adolescent que sembla haver heretat les capacitats del seu avi per entrar en negre, en un estat d’immersió en un univers paral·lel o dimensió que s’intercala amb la nostra i que la porta a descobrir secrets de la seva família. La seva vida a l’institut no és la millor possible. Els amics la tracten de rareta, friqui i més insults desagradables i un dia Carrie perd els nervis i provoca una situació increïble entrant en negre. A partir d’aquí la seva vida canvia i es veu abocada a seguir les instruccions dels seus pares que per protegir-la l’envien a viure amb uns familiars a Londres.

Isabel del Río sap com tractar als personatges adolescents. Hi aboca passió i també, crec, part de la seva pròpia manera d’entendre el món. I aconsegueix que ens sentim còmodes amb els seus personatges. També té una immensa capacitat per transgredir d’un estat normal a un estat més espiritual a la dimensió fosca que exhibeix en aquest volum. La facilitat amb que ens trasllada per aquestes realitats és lloable. I el fet que les pàgines siguin blanques o negres no només ajuda sinó que ens fa sentir més immersos en la lectura.

La prosa és delicada, afable, encara que ens estigui descrivint una escena fosca on el terror impera. Quan Carrie entra en negre tot canvia i les emocions voregen la sinestèsia de manera que encara ens endinsem més en aquesta particular món oníric. I això, com deia, Isabel del Río sap perfectament com tractar-lo, com descriure’ns-el perquè ens sentim còmodes i al mateix temps neguitosos quan Carrie viatja en negre. A més, hi ha un factor extra que incorpora l’autora: La música. Tractar-la com part de l’essència de les persones. Podem seguir la música de les persones? Aquests conceptes tan eteris però comprensibles alhora són elements que s’integren dins l’esmentada sinestèsia, dins aquesta confusió de sentits que comporta entrar en negre.
(...)


CASTELLANO:

martes, 5 de marzo de 2019

Reseña de ROJO SOBRE NEGRO en Café de Tinta

Tenía claro que iba a leer una novela juvenil, pero toda una serie de detalles frikis-nostálgicos me ayudaron a entrar muy rápido en ella, como que la protagonista se llame Carrie, o que puedes, mediante un código QR acceder a lista de Spotify  con grupos cercanos para mí, como The Cardigans, Nirvana o Muse (Me faltó una canción de Roxette que se menciona en el capítulo London Calling, por cierto). Pero es que también se mencionan juegos de mesa que conozco, libros… Vamos, que la parte “real” de la novela es muy cercana y accesible. Pero cuando destaca para mí la obra es cuando Carrie entra en “Negro”. No quiero entrar en Spoilers, pero es inevitable pensar en la serie Stranger Things y en ese mundo “al otro lado” al que Carrie es capaz de acceder e interactuar en el mundo real a través de él. Es la parte más oscura (inesperado, eh?) y la que denota más imaginación por parte de la autora. Aunque no penséis que la parte “real” es poco ambiciosa: relaciones LGTB, acoso escolar, búsqueda de la identidad… Teniendo en cuenta que estamos ante una novela principalmente catalogada como “juvenil”, este enfoque la hace muy recomendable incluso para incluir en programas de lectura en institutos. Porque realmente, es muy entretenida. Se lee rápido, gracias a su estructura de capítulos cortos y la acción transcurre con agilidad.

ROJO SOBRE NEGRO en Club Dante

ROJO SOBRE NEGRO y literatura LGTBI en Club Dante con David Martí y Sebastià Portell, recomendaciones de Glòria, de La Inexplicable.

Enlace: